Viure la vida, mirar la mort

El mestre polonès Janusz Korczak deia a les mares de Varsòvia en plens anys 30: "Per por que els vostres fills morin, no els deixeu viure!" Sovint, podem veure com la por a la mort ens paralitza, ens torna més dogmàtics, més influenciables, i menys connectats al que realment som i al que volem.

Des de molt de temps enrere, les arts de viure, les filosofies pràctiques i les tradicions de saviesa de tots els temps han conegut la importància d'afrontar el fet de la pròpia finitud i de la finitud dels altres com a part fonamental d'una bona vida. L'ars moriendi és un component essencial de l'ars vivendi.

Tanmateix, no es tracta tan sols de "pensar" la mort. Això pot ser una altra manera d'evitar sentir la seva presència, la seva proximitat: xerrem sense parar sobre ella, debatem sobre ella per a allunyar-nos d'ella. Això no és art de viure; més aviat, és una estratègia d'evitació d'alguna cosa que se'ns presenta com a dolorosa, profundament misteriosa, llunyana i fins i tot absurda.

En aquest curs farem un recorregut per les diferents maneres de veure i mirar a la mort. No serà un recorregut merament teòric, ja que posarem l'accent en la pròpia experiència del morir, de l'anar morint, com a font primària de l'alegria de viure i de persistir en aquest camí nostre. També abordarem qüestions relatives al marc legal i a les cures paliatives, que ens poden ser de molta ajuda quan ens trobem en cojuntures específiques que tinguin a veure amb la mort. L'ars moriendi és una deu de saviesa per a la vida, ens dota per a una vivència autèntica de la vida en la seva forma més plena.

El curs consta de 4 sessions presencials, dues impartides per Xavi López i dues per Carme Serret.